El proper dijous 14 d’abril se celebrarà “La República té nom de dona” a la plaça Sant Jaume.

Les regidories de Dona i Igualtat (Cesca Chapí, EU Xàtiva en Comú), Educació (Amor Amorós, EU Xàtiva en Comú) i Memòria Històrica (Alfred Boluda, EU Xàtiva en Comú) de l’Ajuntament de Xàtiva han preparat un acte reivindicatiu del paper de les dones en la II República, en el marc de les celebracions al voltant del 14 d’abril. De resultes, el proper dijous 14 d’abril, a les 20:30 a la plaça Sant Jaume, tindrà lloc l’acte “La República té nom de dona”, que s’aprofitarà per homenatjar a Patrocini Camús (1907-2008), portadora de la bandera republicana pels carrers de Xàtiva el dia en què es va proclamar la II República. L’acte comptarà amb l’actuació de l’Escola de Danses de Xàtiva.

Per a la regidora de Dona i Igualtat, Francesca Chapí, aquest esdeveniment és un acte de justícia: “durant el franquisme, les dones que participaven en activitats polítiques, militaven en partits o havien combatut en el bàndol republicà van estar durament reprimides, igual que els homes. Però els seus càstigs van ser diferents perquè a més portaven implícit un component de gènere que els homes no sofrien”.

Segons la regidora, es tracta de trencar el silenci que ha sepultat l’acció de les dones i reivindicar el seu paper en la lluita pels valors democràtics, contra el totalitarisme i contra la repressió. Chapí ho explica: “aquestes dones havien qüestionat el paper que els falangistes havien reservat per a elles: el de bona esposa, submisa, mestressa de casa dedicada exclusivament a cuidar de la llar i dels fills”

El règim franquista va estigmatitzar a les dones republicanes. Aquestes varen ser objecte d’una dura repressió. Els seus càstigs havien de servir d’exemple per a la resta de les dones que volgueren eixir-se de la línia marcada per la dictadura. A més, moltes van sofrir l’anomenat “delicte consort”. És a dir, eren represaliades únicament per ser filles, esposes, companyes o germanes d’homes republicans.

Una vegada que eren detingudes, se’ls rapava el cap i eren sotmeses a abusos com a violacions, cops en el baix ventre a les dones embarassades i tot tipus d’insults sexistes. La crueltat arribava fins a extrems com arrabassar-los els fills recents nascuts i donar-los en adopció a famílies falangistes per “eliminar la llavor marxista”. Unes altres van acabar sent afusellades i els seus cossos segueixen en les fosses comunes que el govern de l’Estat no vol investigar.

Es tracta, en definitiva, de recuperar la memòria de milers de dones anònimes, silenciades per la història “oficial”.



Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail