El mes de febrer té una significació especial per a la ciutat de Xàtiva en l’àmbit de la recuperació de la memòria històrica. Un 12 de febrer del 1939, a les acaballes de la guerra, l’aviació feixista italiana bombardejava l’estació de ferrocarril i deixava cent quaranta-cinc persones mortes i més de dues-centes ferides. Aquest criminal acte, oblidat de la memòria de la societat xativina durant molt anys, fou recuperat a iniciativa del Consell de la Joventut que, en una constància admirable, va aconseguir bastir L’Aixopluc, obra de l’artista Miquel Mollà, en la plaça de l’estació l’any 2007, creant així un espai de la memòria permanent. A més, la commemoració de tan fatídic dia ha vingut fent-se en els darrers anys gràcies a l’associació Republicans de Xàtiva que, tant l’any passat com enguany, rep el suport de l’Ajuntament de Xàtiva.

Més enllà d’aquesta col·laboració, la regidoria de Cultura i la de Memòria han programat enguany una sèrie d’actes que volen contribuir a difondre diferents aspectes de la guerra i dels primers anys de la postguerra. Hui mateix a partir de les 19:30 en la Casa de la Cultura es projectarà el documental Las mamàs belgas. Després s’inaugurarà l’exposició amb fotografies d’Agustí Centelles Bram. Camp de refugiats i, finalment, s’inaugurarà l’exposició de Toni Miró L’Hospital Noruec-Suec d’Alcoi.

La creació de la regidoria de Memòria Socarrada deixa ben clara quina és la implicació de l’Ajuntament en la recuperació de la memòria. Entre els diversos camps que se n’ocupa —memòria gràfica; espai viscut; memòria oral; memòria de les dones…— té un paper fonamental allò que s’ha anomenat memòria històrica. Pensem que la recuperació de la memòria és un exercici de reivindicació de la dignitat. De la dignitat de totes aquelles persones que, defensant un sistema democràtic, foren empresonades, assassinades, deportades, exiliades… oblidades. De la dignitat de tots els familiars que van estar obligats a suportar el dolor en silenci, a oblidar, a patir el rebuig social, la marginació i l’escarni… Però també pensem que la recuperació de la memòria és un exercici de cohesió social. Difícilment, les societats poden conviure si hi ha ferides sense tancar, si una part no pot soterrar els seus morts, si les ideologies autoritàries són enaltides constantment, si els executors de la barbàrie continuen rebent reconeixements…

A tal fi, des de la regidoria de Memòria Socarrada hem organitzat o col·laborat en diferents esdeveniments: la commemoració del bombardeig de Xàtiva; l’homenatge a Patrocinio Camús; el projecte sobre els deportats espanyols al camp de Mauthausen-Gusen dut endavant per alumnat de l’IES Simarro; les conferències del brigadista Josep Almúdever; la retirada, en compliment de la Llei de Memòria Històrica, de la simbologia feixista… Som conscients que encara queda molt per fer i, per això, enguany volem subvencionar aquells projectes que contribuesquen a la recuperació de la memòria per a la qual cosa es concediran ajudes. Alhora, continuarem amb la retirada de la simbologia del franquisme i, sobretot, volem treballar en iniciatives tendents a crear espais de la memòria i en programes vinculats a l’ensenyament, ja que la memòria compartida pel jovent ha de servir per a projectar un futur amb llibertat, igualtat i solidaritat, ideals republicans, la defensa dels quals va comportar la mort, l’exili, la presó a infinitat de persones.

                                                                               Alfred Boluda Perucho

                                                                              Regidor de Memòria Socarrada



Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail