Actúa ahora
Esquerra Unida Xàtiva obté quasi 1000 vots més respecte a les anteriors eleccions.
Hem aconseguit il·lusionar a 1.648 persones. Passem de no tenir representació a l'ajuntament a tenir 2 Regidors: Miquel Lorente i Cesca Chapí.
Mai EU havia obtés tant alt percentatge en la història de la democràcia a Xàtiva. 1 de cada 10 electors/es ha votat a Esquerra Unida Xàtiva.
I tot açò Gràcies a vosaltres.
Ara ens queda continuar amb el que hem estat fent però amb l'ajuda de tenir una forta representació a l'ajuntament.
Seguirem a pEU de carrer, seguirem agafant propostes d'aquells que confien amb nosaltres, continuarem demanant-vos que participEU, seguirem denunciant la corrupció, l'atur i la precarietat laboral que condemnen a la ciutadania.
Seguirem sent la Teua Alternativa.
Hui hem guanyat una batalla, però demà podrem guanyar la guerra...
Esquerra Unida Xàtiva
-Més viva que mai-
Xàtiva, 23 de maig de 2011
¡INDIGNAOS!
Ante la avalancha de despropósitos políticos incoherentes de la derecha, ante los ladrones que nos están robando nuestro futuro, ante la condena hacia la precarización de los jóvenes dentro del mercado laboral.
¡Indignaos!
Porque los jóvenes seremos la generación que vivirá peor que nuestros padres a pesar de estar mejor preparados académicamente, ante la privatización de los derechos básicos, porque la vivienda, la educación, la sanidad, los derechos sociales y la ayuda a las personas dependientes, no son un privilegio, son un derecho y no se debe de hacer negocio con ello.
¡Indignaos!
Para no seguir viendo como el despilfarro de la derecha nos está llevando a una deuda económica y ecológica insoportable que arrastrarán nuestros descendientes, porque mientras dicen aquello de -¡no hay para todos!- los bancos y los poderes financieros y económicos obtienen beneficios escabrosos con el beneplácito del gobierno.
¡Indignaos!
Porque estamos hartos de ser los últimos en educación, sanidad y bienestar social. De ser los primeros en casos de corrupción, especulación y recortes sociales y laborales. ¡Indignaos!
-¡Indignaos!- Como diría Stéphane Hessel, el autor del libro que lleva como título la misma expresión.
¡Indignaos! Porque como cuando a una rana se le calienta el agua poco a poco para que no salte y no note el cambio brusco de temperatura hasta que arde, los recortes sociales y laborales y las políticas económicas, que empobrecen a la clase trabajadora para enriquecer a los más ricos, se están aplicando de la misma manera, a cuenta gotas. Poco a poco, para que no se note demasiado y la ciudadanía no salte, no se indigne.
Jóvenes, por nuestro futuro, ante la indiferencia, el silencio y la sumisión,
¡Indignaos!
…Pues este es el primer paso para el tan necesario cambio.
Alejandro Hellín Vallés.
Coordinador de Joves d'EU Xàtiva
1+1 no son 2
Els interessos del PP i PSOE cap al bipartidisme aflora cada vegada més a l'Estat espanyol i pareix ser que el model polític que es segueix als Estats Units d'Amèrica és interessant per a aquells que mantenen el poder a les seues mans i no deixen que cap altre hi arribe. No permeteixen que la resta de les persones juguen amb les mateixes cartes per tal de guanyar la partida que ells, prèviament, ja han sabotejat.
Les minories estan infrarrepresentades perquè les majories imposen les normes que els convé. Des d'EU portem temps demanant la democràtica i necessària reforma de la llei electoral amb la premissa de "Una persona un Vot". Si el repartiment fos proporcional al número de votacions al parlament espanyol "Izquierda Unida" deuria tindre 14 escons, i no dos, pel que els 12 que no li son assignats se'ls reparteixen a parts iguals entre el PP i el PSOE.
Tal és aquest cas que IU amb més de 963.000 vots obté únicament 2 Diputats, mentre que el PNB amb 303.246 vots té 6 i CiU amb 774.317 obté la injusta suma d' 11 Diputats al Congrés.
Aquest partits nacionalistes son els encarregats d'impulsar polítiques quan ni PP ni PSOE poden traure-les per sí mateixa endavant, com és el cas ara, dels propers Pressupostos Generals de l'Estat del 2011 que han eixit fent palanca i d'una forma no consensuada amb la ciutadania.
Tal volta tant al PP com al PSOE els interessa aquesta llei injusta on 1+1 no son 2, però una vegada més s'obliden que la democràcia no és un traje a mida creat exclusivament per als seus interessos, tal volta no se'n adonen que existim milions de persones que no aprovem les seues idees i que rebutgem un Estat totalitari bipartidista que ens obliguen a triar entre roig i blau fent-se així una barreja color morada interessada en mantenir un consens amb els partits nacionalistes per tal de traure, a dures penes, lleis de la mànega.
Alejandro Hellín Vallés.
Coord. Joves d'EU de Xàtiva
VINT PÀGINES DE GLÒRIA
Ni el nostre Ajuntament és el de tots, ni el Llibre de la Fira tampoc. Aquesta mateixa setmana es presentava l'edició d'aquest any, i novament l'equip de govern es cobria de glòria. Rosa Maria Esteban, regidora de Fira i festes, junt a Vicent Soriano, coordinador de la publicació, explicaven les bondats i novetats d'un llibre que finalment ha esdevingut en un pamflet publicitari del Partit Popular. Vint pàgines pagades amb diners públics, però dedicades a l'autocomplaença dels regidors populars, i aprofitades descaradament com a espai preelectoral. Inèrcies, una més, d'aquelles que estan fent del nostre Ajuntament un espai de caire privat, on la pluralitat no existeix i l'excepcionalitat democràtica està acabant sent norma.
Ara bé, tan preocupant com les inèrcies són les paraules que justifiquen aquesta situació. Sols cal reparar en la roda de premsa convocada per presentar el Llibre. Explicava Esteban "cuando tuvimos la idea de incluir este apartado-referint-se a les 20 pàgines d'autobombo popular-, de verdad que no pense que era un año electoral. Me di cuenta después y me dije ¡Dios mío! Pero como nos van a criticar de todos modos, pues adelante". Qualsevol persona front aquestes paraules pot esbrinar el grau d'ironia i supèrbia d'un càrrec públic, que amb tota premeditació ha exclòs als grups de l'oposició i possibles veus discrepants d'una publicació municipal. D'un espai on tots ens havíem de sentir representats des de la diferència o des de la coincidència. Unes paraules, que justifiquen plenament la inèrcia i el tarannà en l'organització de la nostra Fira durant els darrers anys, on la participació ha estat esborrada en l'elaboració del programa d'actes, on s'ha obviat la crítica, on les preferències han estat monocolors, on s'ha oblidat la realitat d'una ciutat diversa i amb unes arrels ben clares, on s'ha conreat l'exili dels nostres artistes més significatius, on ha tingut que apareixer un Llibre de Fira Alternatiu obert i democràtic. Una Fira on s'han desbalafiat quantitats exagerades de diners públics i on les factures tardaven anys i panys en fer-se públiques. Llàstima d'una gestió que finalment ha quedat ben lluny de fer de la Fira un element de cohesió social i cultural de la nostra ciutat, i molt més lluny encara de ser un clar exponent turístic a nivell nacional. Sort que les coses poden canviar, tal volta eixa siga el motiu de les darreres vint pàgines de glòria de l'equip de govern.
L'EXEMPLE GREC
Són molts els ciutadans que veuen en la classe política un sinònim de desbalafiaments, nepotismes, crispacions i corrupcions. En els darrers dies assitíem, atònits, a les notícies relacionades amb un viatge de quatre regidors populars de l'Ajuntament de Xàtiva a Grècia. Un viatge que costà a les arques publiques, almenys, 4000 euros. Amb aquella visita es pretenia obtenir informacions per dinamitzar l'activitat empresarial i l'ocupació a Xàtiva. Una empresa que, sens dubte, sols hagués necessitat de la participació de Marian Soro com a regidora de l'àrea de promoció econòmica i hagués pogut prescindir dels regidors Vicent Parra, José Antonio Vidal i Maria José Pla.
Tots sabem que a Xàtiva s'està patint d'una manera especial la crisi, sobretot entre aquells que no viatgen diàriament en el tren de la Dipu. Podem comptar 2990 ànimes que volen treballar i no poden, també podem intuir entre els nostres coneguts greus dificultats per sostenir hipoteques, i inclús podem constatar persones que ho passen ben mal per poder menjar de calent una vegada al dia. Mentrestant, l'equip de govern del PP de Xàtiva continua fent cas omís a l'elaboració d'un Pla Local contra la Crisi o l'articulació d'un Pla d'Emergèngia Social que pogués arribar a suavitzar el drama que comencen a patir alguns xativins/nes. El PP a Xàtiva continua obviant la crisi i continuen fent de la crisi una situació de reforçament de les xarxes clientelars, entre una ciutadania desesperada.
És en aquest context on els polítics han de conrear amb la seua acció el contingut de la paraula política. Per tant, el cost més que prescindible del viatge a Grècia dels regidors Parra, Vidal i Pla és un pas enrrere, un més en el nostre Ajuntament, per fer de la política una part de la solució i no un punt més del problema. Estic ben segur que els esmentats 4000 euros no anaven a canviar substàncialment l'actual situació; no obstant, aquesta despesa innecessària per part d'aquestos representants de la ciutat fixa novament la manca d'empatia, moral i ètica dels nostres governants. De la mateixa manera, que ho demostren les esmentades xarxes clientelars, que devaluen els drets i forcen sumissions entre alguns ciutadans.
Miquel Lorente
Portaveu d'EU de Xàtiva
ELS OBLIDATS
El Benestar Social d'un municipi respon al conjunt de factors que participen en la qualitat de vida de cadascun dels seus ciutadans. Per tant, qualsevol Ajuntament s'hauria de marcar com a qüestió preferent la tranquil·litat i la satisfacció humana de tots els seus veïns. Una preferència que hauria d'augmentar en una situació de crisi econòmica com l'actual. De fet, l'atur i les necessitats emergents acaben donant lloc a un creixement de les demandes als serveis socials més pròxims, és a dir els serveis dels ajuntaments. En aquest context, la resposta, en teoria, hauria de ser clara; increment dels recursos municipals i creació de nous programes socials. Tanmateix, els fets a Xàtiva ens reflexen una realitat ben distinta. Una vegada més Xàtiva és diferent.
La Delegació de Benestar Social de l'Ajuntament de Xàtiva, hui per hui, continua presentant importants deficiències. No sols parlem de la necessitat d'un impuls en quant a mesures d'inclusió social, o de noves respostes socials, directament connectades amb l'actual context de crisi econòmica. Estem parlant, també, de qüestions tan bàsiques com la pròpia recepció dels ciutadans que sol·liciten aquest servei. L'Ajuntament de Xàtiva sols ofereix deu hores i mitja d'atenció social al llarg de la setmana. A més, compta amb un nombre escàs de personal, dos treballadores socials i una educadora social, per fer front a un Servei Bàsic, què inclou des de l'atenció a les ajudes socials d'emergència fins a les tasques d'informació a discapacitats i gent major entre d'altres. Mentrestant, ciutats tan pròximes i semblants a Xàtiva com ara Ontinyent ofereixen quasi el doble d'hores d'atenció, concretament, denou hores i mitja setmanals. Per altra banda, municipis amb menys població que Xàtiva, com és el cas de Castelló de la Ribera, arriben a tenir sols tres hores menys d'atenció que en la nostra ciutat. Això sí, vaja per davant que les poblacions abans esmentades no compten amb una plaça de bous coberta, què acabarà costant més de catorze milions d'euros. Ja saben, tot no es pot tenir en aquesta vida.
Sens dubte la política social del PP a Xàtiva deixa molt que desitjar i les necessitats socials a Xàtiva continuen i augmenten. En aquest sentit, cal dir que des de fa un temps aquells que més ho necessiten comencen a rebre l'atenció de dignes i encoratjadors moviments cívics locals. Grups de persones anònimes què en diversos espais com ara el Convent de la Consolació o el local de Camot, en el carrer Blanc, tracten de donar cobertura a les mancances del sistema de protecció social de Xàtiva. Ells ajuden, assessoren, informen i humanitzen la nostra ciutat. Mentrestant, els nostres governants, novament, s'obliden d'aportar més recursos, més professionals, més equipaments per a dur a terme polítiques socials, així com més cooperació amb els moviments cívics esmentats. En fí, novament s'obliden dels oblidats.
Miquel Lorente
portaveu municipal d'EUPV de Xàtiva
INVOLUCIONS
Qualsevol societat que vol ser considerada, verdaderament, democràtica pretén en tot moment fer de la titularitat del poder una cosa el més pròxima i el més oberta possible a tots. Tractant d'articular les decisions en clau de resposta col·lectiva. I per supost fent dels seus membres, actors socials actius i dinàmics en la constant construcció de les estructures democràtiques. Aquestos principis estan regulats en els nostres dies i en el nostre àmbit per una normativa legal d'un tarannà clarament contractual i representativa. Situació que en ocasions, això sí ben poques, han esdevingut en importants espais de participació encaminats a determinar decisions públiques. Tanmateix, allò més difòs no acaba d'aproximar-se a aquest model radicalment democràtic i encoratjador, conformant-se així en un model plenament institucional. Ara bé, cal dir que en alguns casos extrems s'han acabat obstaculitzant inclús els propis espais de particiació sobirana.
Un exemple extrem el tenim en la ciutat de Xàtiva. El passat divendres, el periodista Agustí Garzó es feia ressó en les pàgines d'aquest diari sobre el pobre debat polític que plantejava l'alcalde Rus en l'ordre del dia del darrer plenari municipal. Al remat, màxim fòrum de debat públic i obert del municipi. Consolidant-se, així, una situació que poc a poc està sent considerada correcta dintre de la "normalitat institucional" del nostre consistori. En aquest sentit, paga la pena recordar que les societats no tenen marcada una línia constantment evolutiva. La història ens ha demostrat que els perills dels processos d'involució han estat una constant en l'organització social. Així que l'absència de contingut en els debats municipals per ordre de Rus, la convocatòria dels òrgans d'informació i fiscalització municipal en horaris de difícil accès per als regidors i la implantació dels plenaris en horari laboral. Estan fent del nostre Ajuntament un espai tancat per a la ciutadania i inclús per aquells que desitgen participar com a representants electes. En l'actualitat són ben pocs els ciutadans que poden asistir a un plenari, sent convocats normalment entre setmana a les dotze del migdia. I encara són menys aquells que es poden permetre el luxe d'optar a complir correctament amb les seues funcions de regidor i conciliar el seu horari laboral. Sens dubte, res d'açò és innocent. La democràcia a Xàtiva està patint un procès de buidatge, d'involució en el seu contingut. De fet, aquesta cada vegada respon menys al govern de tots i per a tots, i poc a poc acaba consolidant més allò del govern d'uns pocs i per a uns pocs. Tal volta caldria començar a plantejar-se seriosament un canvi. És responsabilitat de tots.
Miquel Lorente
portaveu municipal d'EUPV de Xàtiva
LA FIRA DE TOTES I TOTS
En els nostres dies els paràmetres de la democràcia representativa es troben fortament arrelats en les estructures dominants. Sent aquesta una democràcia que presenta com a premissa bàsica l'elecció per part de la ciutadania d'uns representants, què exerceixen la seua representació durant un període determinat de temps. En un principi, les autoritats escollides han d'exercir les seues funcions amb l'objecte d'obtenir el benestar d'aquells que representen. És a dir, tant d'aquells que els han votat com d'aquells que no ho han fet.
A Xàtiva som molts els que hem crescut, com a ciutadans/nes, dintre d'un context municipal marcat pels catorze anys de govern de l'alcalde Rus. Uns anys on la democràcia representativa aplicada en el nostre municipi, ens ha dificultat molt les possibilitats per poder participar d'una manera inclussiva, pacífica i responsable dintre de la nostra comunitat més pròxima i evident. Al meu parer, som ciutadans/nes sense espais municipals de deliberació encaminada al consens. Tal volta, l'exemple més clar i actual siga l'absència de confrontació i discusió d'idees respecte a l'organització de la Fira d'agost. L'absència de debat i l'aplicació de la malaurada doctrina del "rodilla en tierra y a callar" de l'alcalde Rus, ens ha emmarcat dintre d'un sistema de participació ciutadana inexistent. Sense cap opció a plantejar alternatives, ni propostes per a la nostra pròpia festa. En fí, l'absència de pluralitat i discusió inexorablement ha conduit a la Fira al despropòsit econòmic i en moltes ocasions a la mediocritat.
Tornant al principi, la democràcia representativa no està renyida amb l'aplicació de mecanismes democràtics on els ciutadans/nes puguen tenir un major grau de participació i influència en qualsevol decisió pública. Una Fira més participativa on la gent pogués pensar, plantejar i ser considerada pel consistori, acabaria sent un revulsiu necessari front la demagògica i decadent "millor Fira del món" de Rus. En aquest sentit, s'haurien de plantejar reunions comunitàries, la creació de noves institucions consultives de caire municipal on la ciutadania puga interactuar amb els responsables municipals de la delegació de Fira. Solament d'aquesta manera la Fira acabaria sent de tots i totes.
Miquel Lorente
portaveu municipal d'EUPV de Xàtiva
© 2011 Esquerra Unida Xàtiva